S'apropa la Selectivitat
i els que s'hi hauran d'enfrontar ja fa temps que saben que tot allò que els
deien a l'escola de què l'educació ha de ser col·laborativa i ajudar-se uns als
altres, no és veritat. Allà feien treballs conjunts i mentre un pintava les
tapes, l'altre s'ho treballava tot i l'altra no feia res, però tots tenien la
mateixa nota. Ara ja
saben que el sistema és competitiu. El que tregui la millor nota optarà a
escollir la carrera que desitgi.
Els aspirants a entrar a la
universitat hauran de superar unes proves per demostrar la seva cultura en les
anomenades "lletres". No caldrà que se sotmetin a la demostració dels
coneixements d'aquelles beneiteries d'en Kepler, Darwin o Hawking. El d'aquests
paios és ciència, no cultura.
El resultat de tot plegat és que
podrem trobar metges experts en literatura o arquitectes grans coneixedors de
Descartes. Però també els organitzadors són els responsables de devorar
prematurament possibles metges que podrien ser molt bons, perquè no saben fer
un comentari de text. O es cruspeixen possibles arquitectes innovadors perquè
potser la filosofia els grinyola una mica.
Encara que per mantenir
l'equilibri permeten casos excepcionals. Com la de per exemple filòsofs que es
pensen que la replicació de l'ADN és l'amenaça d'una invasió extraterrestre. Filòlegs que pronuncien molt bé
Watson & Crick, però no saben si es tracta d'una o dues persones. Advocats
que quan es banyen a la piscina maten abelles confonent-les amb vespes i això
em preocupa perquè provoca que no es pol·linitzin les flors i de retruc que ens
quedem sense tomàquets per sucar el pa. O fins i tot politòlegs que creuen que
la lluna és de València i allà que se n'hi van per admirar-la.