divendres, 8 de maig de 2015

El problema és dels videojocs?



Llops transvestits d’ancianes, històries d’elefants voladors, de guerrers que feien les croades, de relacions concubines d’una senyoreta amb set homes, de les proeses bèl·liques d’un sergent amb nom d’animal, de nens que no volien créixer i que tenien la capacitat de volar gràcies a unes pólvores màgiques. Aquestes i altres històries van formar part de la infantesa de moltes generacions.

Més tard vàrem fer-nos grans llegint obres clàssiques que exaltaven els murris que feien petits robatoris i trapelleries als discapacitats, elevant-los a la categoria d’herois. En altres el protagonista era obligat a l’intrusisme professional en el món de la medicina a cops de bastó, venent-se com una gran comèdia. S’enaltien les virtuts del galà que enganyava a les dones o els matrimonis de conveniència. S’elevava a gran obra el suïcidi dels adolescents per mals d’amor. Fins i tot la gran icona de la literatura ens narra les aventures d’un personatge foll després de llegir determinats llibres. I encara que els personatges no es presentessin com a models, també llegíem obres on es produïen parricidis o relacions incestuoses per aconseguir el poder.

I ara per algunes persones sembla que la majoria dels problemes de l'adolescència vénen produïts pel visionat de determinades sèries televisives o per l'ús abusiu de determinats videojocs. Massa simplista!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada