Rajoy i l'arribada a la lluna

29 de novembre de 2014. El Sr. Rajoy ha aterrat a Barcelona acompanyat de destacats membres de la seva plana major. Alguns d’ells no són membres del Gobern ni tenen res a veure amb la política catalana i podria caure en la demagògia de preguntar-me d’on venen els diners per pagar un viatge de cap de setmana. Podria a entrar a qüestionar-me si els diners han sortit dels fons públics i s’han destinat a fer més un acte de partit que no pas d’una acció de govern. Però en qualsevol cas el seu discurs no ha aportat cap innovació ni cap solució. Al contrari ha tornat a repetir la cantarella de què tan sols un terç de la població va participar en el passat 9N i que aquesta participació no legitimava a ningú, sinó que segons les seves opinions demostrava que dos terços estava en contra del procés. No sabrem mai quines haurien estat les dades d’un procés com el del 9N fins que se’ns deixi fer un en condicions. Però desacreditar-lo sostenint que a tan sols a un 30% els interessa i presentar-se com capdavanter de la resta del que ell anomena la majoria silenciosa, potser li ha ennuvolat la memòria. Potser no recorda que encara que ostenti legítimament la majoria parlamentaria, a les últimes eleccions va rebre el suport de 10.061.311 electors sobre un cens de 35.779.491 (BOE 297 del 10/12/2011). Si fem números això ens dóna aproximadament 28 % de la població, menys d’un terç. Amb aquestes estadístiques i atenent als seus arguments el Sr. Rajoy no es pot presentar com defensor de la població espanyola i menys de la catalana (aquí les estadístiques del seu partit són estrepitosament diferents) Els seus arguments del mai com a dogma de fe contrasten amb la història. Tampoc mai la humanitat havia arribat a la lluna fins que va arribar-hi.

L'amenaça d'un nou virus

Ebola, VIH, grip C, grip aviària. Després de tots aquests virus sembla que un de nou amenaça de provocar una pandèmia. De moment sembla que el seu àmbit d’actuació està centralitzat a Catalunya, encara que s’han detectat focus a 17 ciutats com per exemple: Londres, Nova York, Sydney, Bogotà, Mèxic o Tòquio. No es descarten noves soques latents al País Valencià, A les Illes o a la Catalunya Nord.

El més greu de tot és que aquesta amenaça sanitària ha estat deliberadament transmesa. “Una part dels catalans tenen el virus que els han introduït els nacionalistes secessionistes”, segons Ramón Tamames en declaracions fetes a Informe semanal emès el 21 de novembre de 2014 a TVE. Prèviament va dir: “una part de la població catalana vol la independència sense saber la història de Catalunya i sense conèixer l'estructura econòmica amb Espanya, amb Europa i amb la resta del món” Així doncs, un dels efectes de la infecció seria la pèrdua de la memòria. En el programa hi va haver altres intervencions que no van fer cap menció al virus, però com que un és una mica hipocondríac, no vaig poder evitar trobar més efectes col·laterals de la suposada infecció. Escoltant a Joaquín Leguina dient: “El més tremend és que allà només parla una veu”, ja em va començar a fer mal tot i vaig començar a suar pensant que patia una hipersensibilitat auditiva causada pel virus o el que és pitjor, que havia adquirit els poders d’escoltar psicofonies. Perquè jo no paro de sentir els crits constants de l’Alícia, l’Albert o els membres de la Societat Civil que no són precisament secessionistes.

L’angoixa augmentava amb la sensació que el virus podria haver anul·lat la meva voluntat, provocant-me una submissió absoluta, a jutjar per les paraules d’Arcadi Espada (“l'última gesta d'un aventurer polític que està portant a Catalunya a una situació insòlita”) Els centenars de milers de persones que han sortit al carrer els darrers anys, sembla que ho fan obeint cegament i contaminats per una “obediència deguda”

Però no desesperem, mentre el Ministeri de Sanitat no delegui al d’Interior la gestió de la crisi sanitària, en el de Justícia ja ho ha fet, proposo a totes les comissions de festes de tots els pobles de Catalunya una apassionant activitat. Aprofitant que el virus provoca diversió (Rafael de Mendizábal: “on hi ha gent que per diversió o per provocació ha votat més de dues o tres vegades”) es podrien muntar urnes per dipositar-hi el nombre més gran de paperetes en el menor temps possible. Quin fart de riure ens faríem en els actes de les Festes Majors!

Amb només tres minuts dels vuit que durava el programa, TVE va fer quedar petit, pel que fa a la divulgació sanitària, el mític “Más vale prevenir”

A partir del minut 3

Querella contra Mas

40 000 voluntaris sectaris?

40 000 voluntaris del 9N “captats, seleccionats i instruïts”, aquestes són paraules de la Sra. Saénz de Santamaría que deu creure o vol fer creure que tota aquesta gent, i els que sense ser voluntaris volem participar en la consulta, hem estat abduïts per una espècie de secta. En el seu descàrrec haig de dir que potser està confosa i cregui que tothom utilitza els mètodes del seu company al Govern Espanyol, el Sr. Wert, quan diu que s’ha d’espanyolitzar als catalans.

En un altre moment de la roda de premsa diu que la consulta “imputarà al poble de Catalunya una manifestació de voluntat modelada i orientada …” de manera que implícitament està qüestionant la intel·ligència i la capacitat de decisió de milions de catalans inclosos aquells que volen votar no.

I per acabar-ho d’adobar diu que la impugnació del nou 9N és per "defensar els drets dels catalans". Sra. Saénz de Santamaría si m’ha de defensar d’aquesta manera, val més que no ho faci i deixi d’actuar com la malvada madrastra dels contes dient-me el que em convé i el que no, el que és bo per a mi i el que és dolent. I si realment aconseguim votar aniré a votar si vull, i si hi vaig les creus les posaré basant-me en els meus raonaments i sentiments i no influenciat per cap secta inexistent. No cal que em defensi, ja sóc adult.

http://www.lamoncloa.gob.es/multimedia/videos/consejoministros/Paginas/2014/311014consejoministros.aspx

Naps i cols (La Vanguardia)

http://www.lavanguardia.com/participacion/cartas/20141017/54418000494/naps-i-cols.html

La caputxeta vermella i el TC (La Vanguardia)

http://www.lavanguardia.com/participacion/cartas/20141003/54416593098/caputxeta-vermella-tc-llei-de-consultes.html

Una nova manera de fer política

Cada cop em sorprenen més alguns polítics. Estic acostumat a què incompleixin les seves promeses electorals. A vegades s’excusen argumentant que l’herència rebuda d’anteriors governs els impossibilita complir-les, d’altres em sorprenen introduint mesures no previstes i en altres ocasions simplement callen sense donar explicacions.

El que no havia vist encara és que un polític rebutgés explícitament un dels punts del seu propi programa electoral un mes després de ser escollit. El Sr. Carlos Jiménez Villarejo, eurodiputat de Podemos, ha expressat en diversos mitjans, el seu desacord a una consulta catalana.

La mateixa formació també va dir que donarien els dos terços del seu sou com a eurodiputats a diverses causes, i el Sr. Jiménez l’ha cedit al seu propi partit.

És aquesta la nova manera de fer política?

La pregunta més "tonta"

L’anunci de l’abdicació de Joan Carles I m’ha fet recordar una entrevista que li van fer a Alfred Bosch a Intereconomia dins el programa El Gato al Agua (Sí, haig de reconèixer i confessar que quan Intereconomia emetia en obert, de vegades em sotmetia a sessions de masoquisme i veia algunes coses) L’he buscada per Internet i l’he trobada sencera. Però de tota l’entrevista el que més em va deixar astorat és la part que he retallat, on Victoria Moradell fa una bateria de preguntes que busquen respostes curtes. Resultat: la pregunta/afirmació més "tonta" que se li pot fer a un republicà.

Si l'assassinada hagués estat Alícia...

Quan Pere Navarro va rebre una plantofada d’una senyora mentre assistia a un acte privat, molts mitjans i el que és pitjor, alguns polítics es van afanyar a manipular les opinions volent establir una relació dels fets amb el debat sobiranista. El mateix Sr. Navarro va fer una gira pels canals de comunicació donant una visió tergiversada de la realitat que es viu a casa nostra. Un nou i lamentable succés s’ha produït amb l’assassinat d’Isabel Carrasco, presidenta de PP de Lleó. I altre cop els mitjans i formacions polítiques de sempre s’han afanyat a manipular les informacions buscant una causa-efecte entre el crim i la desafecció de la societat envers la classe política.

Segons les últimes informacions el cas del Sr. Pere Navarro no seria conseqüència de la fractura social sinó d’una bandera bruta. El cas de la dirigent del PP apunta a una venjança personal allunyada de connotacions polítiques. Si aquesta última víctima en lloc de ser de Lleó hagués estat de Catalunya, no em vull imaginar com s’haguera aprofitat l’assassinat per desacreditar un debat democràtic.

Societat Civil Catalana i Al-Andalus

Des d’alguns sectors sobiranistes s’argumenten raons històriques per demanar la independència. El sector contrari a la sobirania també utilitza la història per defensar les seves posicions. A la Corona Aragonesa, als Comtats Catalans, als Reis Catòlics, a la guerra de successió... ara s’hi afegeix la Tarraco de la Hispania citerior. La nova associació defensora de la unitat, Societat Civil Catalana, pretén fer un gest de complicitat amb el passat comú utilitzant “la gran capital històrica d’Espanya” com a seu de la seva convocatòria pel pròxim 11 de setembre.

Si donéssim per vàlides les raons històriques en aquest tipus de procés, segur que molts s’escandalitzarien quan els que les utilitzen ho fan per reclamar el territori d'Al-Andalus.

Els Estats Units d’Amèrica, per exemple, no van necessitar drets històrics per independitzar-se de la Corona Britànica. Tampoc ho van fer els nous països sud-americans abans de trencar amb Espanya o Portugal, establint les fronteres actuals.

¿No n’hi ha prou amb la voluntat d’un poble amb uns objectius comuns, per poder decidir el seu futur sense esgrimir raons històriques?

El català a les aules

El Periodico, a l’edició del 10 de març de 2014, publicava unes enquestes on es reflectia que un minoritari però important 33,4% dels entrevistats estaven a favor d’augmentar un 25% la presència del català a les aules. No defensaré els bons resultats de la immersió lingüística, perquè les dades que ho confirmen han sortit sovint publicades i ningú les qüestiona. Sembla que els defensors més ferotges d’aquest augment d’hores en castellà ho fan per motius ideològics, no tant per defensar el coneixement de la seva llengua materna sinó per anar contra una llengua que consideren inferior. Aquestes famílies no busquen l'afirmació de la llengua castellana, el que volen és la negació de la catalana.

Estic convençut, que si la immersió fos totalment en anglès, deixant el català i castellà reduïts únicament a tres hores setmanals, el resultat d’una enquesta sobre immersió lingüística seria diferent. Una majoria dels que ara s’hi oposen donarien per bo l’ensenyament de totes les matèries en anglès. Seria interessant que en un proper estudi es formulés la pregunta.

No oblidem tampoc que quan es debatia el model educatiu entre escoles segregades o el de la immersió, es va optar per aquest últim per evitar discriminacions. Aquest sistema va ser avalat per moltes famílies castellanoparlants que veien perillar la igualtat d’oportunitats dels seus fills si s’implantava un sistema segregador. La realitat continua sent que l’únic contacte que tenen molts nois i noies amb el català és a l’escola. En molts entorns el castellà és present a l’hora del pati, als carrers, a les botigues i a les televisions i ràdios que sintonitzen a casa seva. Tots aquests nois i noies no tindrien l’oportunitat d'aprendre català si no fos per la immersió i en acabar l’escolaritat estarien en inferioritat de condicions i discriminats respecte als catalanoparlants.

Posats a reblar el clau dels seus arguments podrien demanar triar quines assignatures consideren prescindibles i fer un ensenyament a la carta.

Margallo i l'espai

El ministre d'Afers Estrangers espanyol, José Manuel Garcia-Margallo, ha declarat que una declaració unilateral d'independència 'condemnaria Catalunya a vagar per l'espai sense reconeixement internacional' i faria que el país quedés 'exclòs de la UE pels segles del segles'

Xiulets als Prínceps d'Astúries al Liceu

dissabte, 1 de juny de 2014

Els Prínceps d’Astúries han estat rebuts amb una barreja de xiulets i aplaudiments a la representació de “L’Elisir d’amore” de Donizetti, al Liceu de Barcelona. L’any passat a la prèvia de la final de copa entre el FC Barcelona i L’Athlètic Club de Bilbao, Esperanza Aguirre va proposar que si hi havien xiulades se suspengués el partit i es celebrés posteriorment a porta tancada.

Ara Esperanza Aguirre proposarà, per ser coherent, que les representacions al Liceu també es realitzin a porta tancada?