Canvis d'horari (La Vanguardia)

 http://www.lavanguardia.com/participacion/cartas/20140327/54404469456/canvis-d-horari.html

Aquest és un extracte d'un escrit que vaig fer, i no vaig penjar, en l'últim canvi d'horari d'hivern. En aquell moment molts cantaven les excelències de tornar a l'horari solar.

Jornades de treball maratonianes, dinars i sopars fora d’hores, baixa productivitat, horaris que no ajuden a la conciliació familiar, menys temps per dedicar-lo a l’oci… Són les conseqüències apocalíptiques que se'n deriven d’estar fora del fus horari que ens correspondria. Aquest cap de setmana hem tornat a l’anomenat horari d’hivern i jo segueixo entrant a treballar a la mateixa hora que ho feia durant l’horari d’estiu, els meus horaris de menjar continuen sent els mateixos, la productivitat a la feina no ha variat, la conciliació familiar no ha millorat i no he augmentat el temps dedicat a l’oci. Els meus fills segueixen entrant i sortint de l’escola amb les mateixes pautes que fa dos mesos, els comerços obren i tanquen portes amb les mateixes rutines.

En aquest costum que tenim d’emmirallar-nos amb altres països per poder ser més competitius, ara toca adaptar els nostres horaris i costums a països tan emergents i líders com, menció a part de Gran Bretanya, Portugal i Irlanda desmarcant-nos de Centre Europa inclosa la poderosa Alemanya que resulta que van amb el pas canviat.

Fins i tot la intromissió de l’administració actuant de madrastra, en el sentit més pejoratiu, es permet dir-me a quina hora haig de sopar, quan haig de veure la televisió i quan haig d’anar a dormir. A vegades em pregunto si arribaran a tallar les emissions televisives amb una versió de La Família Telerín per a adults i apa!, tots a dormir.

Geogràficament Catalunya queda a l’est del meridià de Greenwich que divideix en dos el fus horari i la majoria de la resta de la península (no sé si serà una premonició) a l’oest. Aquest fet comporta que quan a l’extrem més occidental d’Espanya el sol arriba al seu punt més alt a Catalunya ja fa uns quaranta minuts que ha passat. Gairebé una hora de diferència que faria factible escoltar aquell afegitó “d’una hora menys a Canàries” transformat en “una hora menys a Canàries i una hora més a Catalunya”

El diumenge després del canvi horari vaig aprofitar que feia bon dia per anar a fer l’aperitiu amb la família, eren quarts de dotze però el meu bioritme ja marcava dos quarts d’una. Ho vàrem fer d’amagat, no fos cas que la madrastra ens renyés per saltar-nos els horaris estandarditzats.

Mazzarino i Colbert

Fa uns anys va circular per la xarxa el suposat diàleg entre Giulio Mazzarino i Jean Baptiste Colbert. El Primer era el que ara podríem dir-ne primer ministre del rei Lluis XIV i el segon seria l’equivalent al ministre d’hisenda. Sembla però, que el diàleg està extret de l’obra “Le diable rouge”. Sigui veritat o ficció, és de rabiosa actualitat i podeu fer-ne paral·lelismes amb els personatges actuals.

En qualsevol cas, “se non è vero, è ben trovato”.

Colbert: Per a obtenir diners, hi ha un moment en què enganyar ja no és possible. M'agradaria, (...), que m'expliqués com és possible continuar gastant quan ja s'està endeutat fins al coll...
Mazzarino: Si s'és un simple mortal, és clar, quan s'està cobert de deutes, es va a parar a la presó. Però l'Estat... quan es parla de l'Estat, això ja és diferent! No es pot ficar l'Estat a la presó. Per tant, l'Estat sí que pot continuar endeutant-se. Tots els Estats ho fan!
Colbert: Ah sí? Vostè pensa això? En tot cas, necessitem diners. I com hem d'obtenir-ne si ja vam crear tots els impostos imaginables?
Mazzarino: Se'n creen més.
Colbert: Però ja no podem llençar més impostos damunt dels pobres.
Mazzarino: És cert, això ja no és possible.
Colbert: Aleshores, damunt dels rics?
Mazzarino: Als rics tampoc! Ells ja no consumirien més i un ric que no consumeix, no deixa viure a centenars de pobres. Un ric que consumeix, sí!
Colbert: Llavors com ho hem de fer?
Mazzarino: (...) Hi ha una quantitat enorme de gent entre els rics i els pobres! Són tots aquells que treballen somiant d’arribar algun dia a ser rics i tenint por de passar a ser pobres. Aquests són els que hem de gravar amb més impostos..., cada vegada més..., sempre més! Aquests, com més els prenguem, més treballaran per a compensar allò que els hem pres. Són una reserva inesgotable!

ELS RAINWOB WARRIOR (Professors, mestres i altres bestioles)

Dia del Pare

19 de març, dia del Pare?

Avui he vist com uns nens d’una llar d’infants sortien amb uns treballs manuals per regalar als seus pares. Recordo els temps en què ens feien fer, cada any, un cendrer de fang per regalar al pare. Tant li feia si en tenies, de pare, o si aquest fumava. Tu sorties amb aquella obra abstracta, que voltaria uns quants dies pel menjador de casa fins que finalment una tarda en tornar de l’escola i trobar-lo a faltar, et donaven la mala notícia que s’havia trencat en treure-l'hi la pols.

No tinc res en contra que cadascú celebri els dies que vulgui. Digueu-li dia del pare, de la mare, de la dona, dels enamorats. Jornades sense tabac, sense cotxes o sense llum a les cases. Però creia que aquest costum del dia del pare (o la mare) ja havia desaparegut dels centres escolars, donades les diferents tipologies de les famílies actuals. Hi ha nens que malauradament han perdut el seu pare, i sortir amb un detall per a ells em sembla d’una crueltat molt forta. D’altres no saben on es troba. Alguns es pregunten si l’han de donar al senyor que viu actualment amb la seva mare o a l’anterior. D’altres no saben a quin dels dos pares li correspon el regal. Fins i tot podríem trobar algun cas que en sortir de l’escola el nen preguntes:

Mare, el portem al banc d’esperma?

*Adaptat de Professors, mestres i altres bestioles. Sense voler ofendre, qüestionar ni jutjar cap situació familiar.

Sex-Shop (Víctima de Grey)

Era su primera visita a un sex-shop. Hasta ese momento nunca tuvo el valor suficiente para cruzar el umbral de ningún establecimiento de este tipo. Toda la información que acumulaba provenía de páginas web que le obsequiaron con una gran colección de spyrware , malware, troyanos, gusanos y demás fauna cibernética imposible de combatir. Además, como daños colaterales derivados, el ordenador cobraba vida propia mostrándole continuamente tetas, culos y penes que se abrían en ventanas emergentes sin previo aviso, obligándole a utilizar su ordenador lejos de miradas indiscretas. 

Víctima de Grey

Aquí està! Com que em conec i sé que aquestes divagacions que he escrit s’acabaran perdent entre els papers de casa, o desapareixeran a les entranyes del disc dur, he optat per utilitzar el blog com si fos el meu núvol. Al cap i la fi, tenint en compte la quantitat de lectors que tinc, la meva tieta i la meva mànager la Marisa, no cal patir per les merescudes crítiques al meu “estil” literari.

De manera que inicio la sèrie “Víctima de Grey” fruit de la meva decepció després de llegir “50 ombres d’en Grey” (no sé si n’heu sentit parlar) i comprovar amb un gran complex d’inferioritat, que el tal Grey té una casa més gran que la meva, un cotxe més gran que el meu, un compta corrent més gros que el meu i segurament també té més grossa la… Millor deixar-ho córrer!  Per tant ell pot  fer amb les dones, el que a mi no se’m permetria (estic pensant a donar una volta amb helicòpter, mal pensats!)

Està escrit en castellà per respectar les converses mantingudes amb el meu amic Frederic (que sí, que no sóc jo) que es trobava amb la mateixa situació que jo. Evidentment hem decidit canviar noms i situacions, de manera que qualsevol semblança amb la realitat es limita a l’episodi del 850 a la Meridiana i a la núvia del bar.

El truc estadístic de la LOMCE

El 22 d'octubre de 2013 publicava una carta a El Periódico, on alertava de la trampa estadística que suposava la LOMCE. Deia que un dels objectius  consistia en  maquillar les xifres d’abandonament escolar.

Navegant per Internet he trobat aquest article (Revista Escuela, núm.  4003, 28/11/2013), signat per Antonio Bolívar (Catedràtic de Didàctica i Organització Escolar. Universitat de Granada) Una persona amb més credibilitat i més arguments que jo que opina de la mateixa manera.