diumenge, 22 de juny del 2014

El mòbil immòbil (El Periódico)





No tinc res nou a dir a l’última entrada del meu blog, però El Periódico l’ha publicat Encara que molt retallada de l’original (http://daviduriach.blogspot.com.es/2014/06/un-mobil-que-no-es-mobil.html), el sentit segueix intacte malgrat que la meva inquietud de portar el mòbil a l’aixella i  que les meves passejades amb els gripaus no quedin reflectides.
Potser el meu sentit de l’humor no té sentit, no té humor o el que és pitjor (o millor) no és correcte.
Segueixo buscant les “titis” del Servei Tècnic que segons la meva cunyada-manager detecten els punts de perillosa humitat.



diumenge, 15 de juny del 2014

Un mòbil que no és mòbil

Vaig comprar un telèfon mòbil que no és mòbil i em sento estafat. Després de portar-lo a reparar, rebo un informe del servei tècnic d’Huawei que em comunica que ha perdut la garantia perquè ha estat sotmès a una forta humitat. Davant la meva sorpresa truco a un 902, naturalment no podria ser d'altra manera, per demanar explicacions. Descartat que el telèfon  s’ha banyat a la piscina ni que cap copa de Cava li ha caigut al damunt, em donen tota una sèrie de motius surrealistes del "mal ús" que se'n pot fer d’un mòbil. Portar-lo a la cambra de bany, cuinar amb el mòbil a sobre, sortir els dies de pluja, suar massa (sic) … Buscant informació per Internet, sembla que no sóc l’únic cas i és que els fabricants posen unes enganxines que detecten qualsevol canvi d’humitat i immediatament invaliden la garantia. Més senzill aquest sistema que millorar l'estanquitat dels aparells.

A partir d’ara hauré de trobar un aparell que tingui un higròmetre incorporat o consultar l’home del temps abans de sortir de casa. En qualsevol cas s’ha acabat fer-me “selfies” a la dutxa per penjar-les a Instagram, realitzar bafs amb el mòbil a sobre mentre cuino el fricandó, acompanyar als gripaus en les seves passejades humides i renunciar a posar-me'l a l’aixella quan el tinc configurat en vibració.

Difícil fer un ús normal amb un aparell amb tan poca mobilitat.

dimecres, 11 de juny del 2014

La pregunta més "tonta"



L’anunci de l’abdicació de Joan Carles I m’ha fet recordar una entrevista que li van fer a Alfred Bosch a Intereconomia dins el programa El Gato al Agua (Sí, haig de reconèixer i confessar que quan Intereconomia emetia en obert, de vegades em sotmetia a sessions de masoquisme i veia algunes coses) L’he buscada per Internet i l’he trobada sencera. Però de tota l’entrevista el que més em va deixar astorat és la part que he retallat, on Victoria Moradell fa una bateria de preguntes que busquen respostes curtes. Resultat: la pregunta/afirmació més "tonta" que se li pot fer a un republicà.


divendres, 30 de maig del 2014

Gualba, subseu olímpica?



Fa uns mesos vaig rebre un correu anònim animant-me a presentar al·legacions al projecte del camp de futbol. La recerca del remitent va ser infructuosa. Avui llegint l’espai reservat a ERC en el Butlletí Municipal de Gualba del mes de maig, descobreixo que el correu anònim també devia arribar a la secció local dels republicans, perquè utilitzen en el seu escrit el mateix argumentari que l’enigmàtic guionista. Com que els considero incapaços d’apropiar-se d’idees alienes haig de suposar que o bé han localitzat a l’autor i li han demanat permís o bé aquest s’ha posat en contacte amb ells. No se m’acudeix cap més explicació. Quina sort han tingut, jo encara espero que s’identifiqui i ells es troben l’article escrit!

Desconec si els hi ha arribat al grup socialista perquè els seus representants s’han expressat amb la claredat que ens tenen acostumats en el Butlletí.

Possiblement l’autor o autors de l’escrit siguin gent que no els hi agradi el futbol, que gairebé no s’han acostat mai a Can Maynou i que prefereixen esports sota cobert i amb calefacció.

Feta aquesta prèvia jo segueixo sense compartir els seus arguments, però m’han cridat l’atenció un parell de punts nous que apareixen.

…i prioritzarem el futbol per a infants i joves? Què passa amb els no tan joves i gent gran? Què passa amb els altres esports?

Olé, olé i olé. Si barregem les dues idees, altres esports i gent gran, aquí m’hi sento reflectit. Jo ja no tinc edat per anar donant puntades de peu a una pilota. El que realment m’agradaria és que a Gualba es construís una pista per practicar CURLING. No el coneixeu? Sí home sí, és aquell en què es llença un gran disc per fer-lo lliscar sobre el gel i mentre, uns senyors li van al davant netejant-li el camí amb unes escombres. És un esport apassionant i jo sempre he volgut jugar a la posició del que porta el raspall.

Amb una mica de sort si Barcelona opta a uns Jocs Olímpics d’hivern, nosaltres podríem demanar ser subseu olímpica. I apa!, a lligar gossos amb llonganisses.

Però crec que m’estic entusiasmant massa i quan parlen de gent gran deuen pensar en partides de botifarra i pel que fa als esports es deuen  referir a un en concret i en singular.

divendres, 16 de maig del 2014

Si l'assassinada hagués estat Alícia...



Quan Pere Navarro va rebre una plantofada d’una senyora mentre assistia a un acte privat, molts mitjans i el que és pitjor, alguns polítics es van afanyar a manipular les opinions volent establir una relació dels fets amb el debat sobiranista. El mateix Sr. Navarro va fer una gira pels canals de comunicació donant una visió tergiversada de la realitat que es viu a casa nostra. Un nou i lamentable succés s’ha produït amb l’assassinat d’Isabel Carrasco, presidenta de PP de Lleó. I altre cop els mitjans i formacions polítiques de sempre s’han afanyat a manipular les informacions buscant una causa-efecte entre el crim i la desafecció de la societat envers la classe política.

Segons les últimes informacions el cas del Sr. Pere Navarro no seria conseqüència de la fractura social sinó d’una bandera bruta. El cas de la dirigent del PP apunta a una venjança personal allunyada de connotacions polítiques. Si aquesta última víctima en lloc de ser de Lleó hagués estat de Catalunya, no em vull imaginar com s’haguera aprofitat l’assassinat per desacreditar un debat democràtic.

dissabte, 10 de maig del 2014

Estic content. No m'ha tocat la rifa!



He estat molt afortunat participant en un sorteig, en el que m’havien inscrit contra la meva voluntat, i no m'ha tocat res. Aquest cop no formaré part de cap mesa electoral. I el més curiós de tot plegat és que persones a les quals conec han tornat a ser agraciades per segona o tercera vegada amb un dels premis. Ja sé que la llei electoral obliga, però no per això l’haig de considerar justa. En un sistema en què anar a votar és voluntari, sent un dret però no un deure, ens trobem paradoxalment que uns quants són obligats a participar-hi. La mateixa llei compensa benèvolament als membres de les meses amb una reducció de cinc hores a la jornada laboral del dia següent. Però el que no et retorna és aquell dia, potser l’únic de tota la setmana, que no has pogut dedicar per exemple a la teva família o simplement a fer vida contemplativa sense donar explicacions a ningú.

Si la participació en el sorteig fos voluntària segur que de gent no en faltaria i els afortunats anirien a exercir il·lusionats el seu dret.

El diumenge aniré a votar lliurement, crec que no he fallat mai, i em sabrà greu en introduir la papereta pensar que els del meu davant no desitgen ser-hi.