El Periódico (Web) dimecres, 23 de novembre de 2016
http://www.elperiodico.com/es/entre-todos/participacion/els-deures-interfereixen-vida-familiar-99986
dijous, 24 de novembre del 2016
Els deures interfereixen en la vida familiar
dimarts, 15 de novembre del 2016
dissabte, 12 de novembre del 2016
Deures escolars el cap de setmana
dimecres, 2 de novembre del 2016
La jugada de Rajoy amb la LOMCE
El periódico (02/11/16)
Mariano Rajoy torna a fer trucs de màgia. Per demostrar la seva predisposició a dialogar, anuncia la suspensió dels efectes acadèmics de les revàlides fins a arribar a un Pacte d'Estat d'Educació. El que no diu és que per aquest curs 2016-17, la suspensió ja estava contemplada en el ral decret 310/2016 de 29 de juliol.
D'altra banda un dels objectius de la LOMCE és reduir l'abandonament escolar, però seguint fent de prestidigitador no explica on està el truc. Segons els barems que utilitza l'UE (CINE nivell 3; Clasificación Internacional Normalizada de la Educación) per considerar que una persona no ha abandonat l'escolaritat, ha de tenir un mínim d'onze anys d'escolarització. Dels quals almenys els dos últims seran d'un cicle complet (per exemple l'FP bàsica). De manera que si un alumne abandona l'ESO a tercer o no supera la revàlida de quart, l'única opció de seguir estudiant és fer-ho a l'FP bàsica.
Sis anys de primària, més els tres (o quatre) anys de l'ESO, més dos anys d'FP Bàsica (cicle complet), fan un total d'onze (o dotze) anys! Et voilà, ja teniu el truc de màgia fet!
A efectes estadístics es consideraran aquestes titulacions com a Educació Secundària Superior, igual que el Batxillerat o els Cicles Formatius de Grau Mitjà. Segons el Ministerio de Educación, però es tracten d'uns títols de nivell 1 de qualificació professional (CNCP; Catálogo Nacional de Cualificaciones Profesionales). Encara que gran jugada! Ens traiem de sobre els alumnes problemàtics i contribuïm a disminuir les estadístiques de l'abandonament escolar. Chapeau!
http://www.elperiodico.com/es/entre-todos/participacion/jugada-rajoy-amb-lomce-97377
Mariano Rajoy torna a fer trucs de màgia. Per demostrar la seva predisposició a dialogar, anuncia la suspensió dels efectes acadèmics de les revàlides fins a arribar a un Pacte d'Estat d'Educació. El que no diu és que per aquest curs 2016-17, la suspensió ja estava contemplada en el ral decret 310/2016 de 29 de juliol.
D'altra banda un dels objectius de la LOMCE és reduir l'abandonament escolar, però seguint fent de prestidigitador no explica on està el truc. Segons els barems que utilitza l'UE (CINE nivell 3; Clasificación Internacional Normalizada de la Educación) per considerar que una persona no ha abandonat l'escolaritat, ha de tenir un mínim d'onze anys d'escolarització. Dels quals almenys els dos últims seran d'un cicle complet (per exemple l'FP bàsica). De manera que si un alumne abandona l'ESO a tercer o no supera la revàlida de quart, l'única opció de seguir estudiant és fer-ho a l'FP bàsica.
Sis anys de primària, més els tres (o quatre) anys de l'ESO, més dos anys d'FP Bàsica (cicle complet), fan un total d'onze (o dotze) anys! Et voilà, ja teniu el truc de màgia fet!
A efectes estadístics es consideraran aquestes titulacions com a Educació Secundària Superior, igual que el Batxillerat o els Cicles Formatius de Grau Mitjà. Segons el Ministerio de Educación, però es tracten d'uns títols de nivell 1 de qualificació professional (CNCP; Catálogo Nacional de Cualificaciones Profesionales). Encara que gran jugada! Ens traiem de sobre els alumnes problemàtics i contribuïm a disminuir les estadístiques de l'abandonament escolar. Chapeau!
http://www.elperiodico.com/es/entre-todos/participacion/jugada-rajoy-amb-lomce-97377
dimecres, 1 de juny del 2016
Selectivitat: on es perden possibles bons metges perquè no saben fer un comentari de text
Un altre "refrito" de Bestioles.
S'apropa la Selectivitat
i els que s'hi hauran d'enfrontar ja fa temps que saben que tot allò que els
deien a l'escola de què l'educació ha de ser col·laborativa i ajudar-se uns als
altres, no és veritat. Allà feien treballs conjunts i mentre un pintava les
tapes, l'altre s'ho treballava tot i l'altra no feia res, però tots tenien la
mateixa nota. Ara ja
saben que el sistema és competitiu. El que tregui la millor nota optarà a
escollir la carrera que desitgi.
Els aspirants a entrar a la
universitat hauran de superar unes proves per demostrar la seva cultura en les
anomenades "lletres". No caldrà que se sotmetin a la demostració dels
coneixements d'aquelles beneiteries d'en Kepler, Darwin o Hawking. El d'aquests
paios és ciència, no cultura.
El resultat de tot plegat és que
podrem trobar metges experts en literatura o arquitectes grans coneixedors de
Descartes. Però també els organitzadors són els responsables de devorar
prematurament possibles metges que podrien ser molt bons, perquè no saben fer
un comentari de text. O es cruspeixen possibles arquitectes innovadors perquè
potser la filosofia els grinyola una mica.
Encara que per mantenir
l'equilibri permeten casos excepcionals. Com la de per exemple filòsofs que es
pensen que la replicació de l'ADN és l'amenaça d'una invasió extraterrestre. Filòlegs que pronuncien molt bé
Watson & Crick, però no saben si es tracta d'una o dues persones. Advocats
que quan es banyen a la piscina maten abelles confonent-les amb vespes i això
em preocupa perquè provoca que no es pol·linitzin les flors i de retruc que ens
quedem sense tomàquets per sucar el pa. O fins i tot politòlegs que creuen que
la lluna és de València i allà que se n'hi van per admirar-la.
dilluns, 23 de maig del 2016
Hipotecar els pares amb els deures dels fills no és implicar-los (El Periódico)
Els que heu llegit “Professors, mestres i
altres bestioles” no cal que perdeu el temps. És un “refrito” d’un capítol del
llibre.
Començava a escriure aquestes línies i m'ha interromput una trucada d'un parent demanant-me ajuda per un tema dels deures escolars del seu fill. Afortunadament aquesta situació no és habitual, però sí que ho és el fet d'ajudar els meus fills diàriament, caps de setmana i vacances inclosos. També ho és pel meu parent i per milers de famílies envers els seus fills. Els nois dediquen massa hores als deures escolars i de retruc les famílies, obligades pel que mal anomenen implicació. Aquesta implicació en realitat es tradueix en un intercanvi de funcions perquè des de casa ens veiem obligats a dedicar temps i esforços en unes explicacions per les quals no estem preparats, amb les conseqüents angoixes i discussions familiars.
Tot plegat ve a tomb perquè una mare, Eva Bailén, mitjançant una plataforma ha recollit 200 000 signatures demanant "racionalitzar" els deures. Ha posat de nou el debat de "deures sí, deures no" sobre la taula, en aquest cas, sobre la de l' Asamblea de Madrid.
Els defensors dels deures argumenten que d'aquesta manera es consoliden els coneixements adquirits a l'escola. Però obvien que moltes vegades no hi ha res a consolidar perquè els nois, possiblement, no han entès les lliçons. És llavors quan entren en joc les famílies furgant en la memòria per recordar, però sense les capacitats de transmissió dels coneixements que se'ls hi suposa als professionals.
L'altre argument, sobretot durant les vacances, és que no se'ls oblidin els coneixements apresos. Conscient dels comentaris que pugui ocasionar, perquè evidentment el grau de desenvolupament d'un nen i un adult no són els mateixos, a ningú se li acudeix que el maquinista de la Renfe tingui instal·lada una locomotora a les golfes de casa seva per practicar els dies de festa perquè no se li oblidi. O un pilot d'Ibèria que es construeixi una pista d'aterratge al pati posterior de casa, per anar practicant. O un mecànic que col·loqui els cotxes del taller al menjador de casa seva, sota amenaça de divorci de la seva esposa, per practicar la neteja del carburador el dia de Nadal.
diumenge, 24 d’abril del 2016
Pentàgon inscrit en una circumferència
Un altre Sant Jordi amb premi de la Clara del concurs de fotografia matemàtica de l'institut. Felicitats Clara.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)





