En la diada de Sant Jordi, dóna gust passejar pels
carrers. Carrers tenyits amb el vermell
de les roses, esquitxats d’altres colors
proporcionats per una minoria de flors que discrepen de la tendència i pels que aporten les
portades dels llibres. A cada cantonada, una paradeta de venda. Tots intentant
fer el seu petit o gran negoci. Un gran dia pels majoristes de flors, pels
editors i sobretot pels escriptors novells que potser tindran l’oportunitat de
despuntar. Mentre llegeixo la
contraportada d’una novel·la penso en les festes de Nadal, en el dia de Sant
Valentí, en el del pare, en el de la mare... Totes aquestes dates sovint
estigmatitzades amb l’etiqueta de festes consumistes i Sant Jordi que se
n’escapa. Sí, ja sé que se’m pot dir que tot plegat té un caire diferent, que es
tracta de la gran festa de la cultura i de l’amor, però mentrestant el flux de
diners d’una butxaca a l’altra és constant. Senyors amb les mans a vessar de
roses per obsequiar a la seva esposa, estimada, germana, mare o simplement
amiga. D’altres comprant compulsivament llibres a cabassos, com si es corregués
el risc que s'extingissin. I els forners afegint-s’hi amb el pa del dia.
M’agrada regalar roses i llibres i també que me’ls regalin. Malgrat tot no sé
que té aquesta festa que m’agrada tant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada