dilluns, 28 d’abril de 2014

El botó de la rentadora



Com cada matí he acompanyat els meus fills a l’autocar que els porta a l’institut. Després he agafat el tren per anar a treballar. En tornar de la feina he col·laborat en ajudar a fer els deures escolars (com sempre, una pila). He acompanyat al meu fill a les activitats extraescolars i a la nena l’he portat a la consulta del metge on ja l’esperava la seva mare, que és qui ha entrat amb ella. De tornada a casa he continuat fent deures i entre explicacions he penjat un parell de quadres, he revisat els nivells d’oli dels cotxes i he tallat una mica de llenya per la llar de foc (sí, ja sé que és d’un estereotip molt sexista, però s’ha de fer) He començat a ajudar a fer el sopar. Hem sopat i la meva dona ha desparat la taula i ha engegat el rentaplats.

Afortunadament la meva dona i jo no  haurem d’aixecar-nos a la matinada per donar cap medicina a la nostra filla. Estic cansat i tinc ganes d’anar a dormir per recuperar forces per demà, que es presenta igual d’atapeït. Abans de fer-ho dono una ullada al correu i em trobo amb aquest vídeo que m’ha fet sentir menyspreable, en fer-me adonar que encara no conec el botó d’encendre la rentadora. Potser em poso a buscar-lo quan tingui un moment!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada