Martinus Rørbye, 1835, Un viatger.
El viatger s’ha quedat sol.
Portava tota la vida anant d’un lloc a l’altre, visitant nous indrets,
coneixent noves cultures, aprenent. Però tot se li va capgirar en el darrer
viatge. L’experiència acumulada, convivint amb els nadius i camperols, el va
fer enfollir i creure que sota la capa desgastada amagava la possessió de la
veritat absoluta, quan en realitat tot el seu discurs era trivial. El que
podien ser savis consells es van transformar en una ànsia d’imposar les seves
conviccions a canvi d’un grapat de monedes de plata. Es va erigir com un ésser
redemptor i guia paternal per treure de la ignorància i el subdesenvolupament
als seus últims hostes, i no se'n va sortir. Absort, va mirar a l’horitzó sense
entendre encara el perquè de la seva solitud.
Trist... Ras i curt també ;)
ResponEliminad.