diumenge, 4 de maig de 2014

Hòsties en el nom de la mare!



He rebut hòsties per totes bandes, des de dins i des de fora. Encara no he buscat el botó de la rentadora i ara que tinc una mica de temps no penso fer-ho. Tampoc l’aprofitaré per jeure en el sofà rascant-me les parts mentre els cotxes de la Fórmula 1 donen voltes a la pantalla. Escriuré.

És curiós que en cap moment vaig fer crítica ni vaig qüestionar el paper de les mares, però moltes d’elles com empeses per la molla del corporativisme, han saltat directament a la meva jugular. En algun moment he dit que elles no dediquen les 24 hores dels 365 dies de l’any als seus fills? En algun lloc he escrit que aquesta dedicació recaigui en exclusiva als pares? He restat mèrits al paper abnegat de les mares? No, no ho he fet en cap moment. Tan sols m’he limitat a reivindicar el paper que juguen molts pares en el que la societat estereotipada vol atribuir en exclusiva a les mares. No em convencen els arguments que diuen que la majoria de pares dediquen menys hores als fills. Segur que és així, però no parlo per boca de cap majoria, parlo per mi, i en molts casos no sé quin dels meus jo és el que ho fa. Tampoc em serveix quan sentencien que el nostre cromosoma XY ens fa tenir una sensibilitat diferent vers la descendència, perquè si el debat derivés cap a l’herència de l’ADN, podria dir-ne moltes coses encara que fossin políticament incorrectes.

Com a autocrítica haig de dir que acostumat a aquests debats, em vaig deixar portar cap a les relacions quotidianes domèstiques, cosa que el vídeo se centra simplement amb la relació materna-filial (repeteixo que no he negat en cap moment) Però el fons de la qüestió considero que segueix sent el mateix, ja que no es pot deslliurar una cosa de l’altre i el resultat tampoc hagués variat: hòsties en el nom de la mare!

Com a minoria discriminada i englobada dins la majoria demano el  reconeixement a la nostra tasca, encara que certament falla moltes vegades.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada