He estat molt
afortunat participant en un sorteig, en el que m’havien inscrit contra la meva
voluntat, i no m'ha tocat res. Aquest cop no formaré part de cap mesa
electoral. I el més curiós de tot plegat és que persones a les quals conec han
tornat a ser agraciades per segona o tercera vegada amb un dels premis. Ja sé
que la llei electoral obliga, però no per això l’haig de considerar justa. En
un sistema en què anar a votar és voluntari, sent un dret però no un deure, ens
trobem paradoxalment que uns quants són obligats a participar-hi. La mateixa
llei compensa benèvolament als membres de les meses amb una reducció de cinc
hores a la jornada laboral del dia següent. Però el que no et retorna és aquell
dia, potser l’únic de tota la setmana, que no has pogut dedicar per exemple a la teva família o simplement a fer vida contemplativa sense donar explicacions a
ningú.
Si la participació
en el sorteig fos voluntària segur que de gent no en faltaria i els afortunats
anirien a exercir il·lusionats el seu dret.
El diumenge aniré a
votar lliurement, crec que no he fallat mai, i em sabrà greu en introduir la
papereta pensar que els del meu davant no desitgen ser-hi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada