dissabte, 15 de març de 2014

El català a les aules



El Periodico, a l’edició del 10 de març de 2014, publicava unes enquestes on es reflectia que un minoritari però important 33,4% dels entrevistats estaven a favor d’augmentar un 25% la presència del català a les aules. No defensaré els bons resultats de la immersió lingüística, perquè les dades que ho confirmen han sortit sovint publicades i ningú les qüestiona. Sembla que els defensors més ferotges d’aquest augment d’hores en castellà ho fan per motius ideològics, no tant per defensar el coneixement de la seva llengua materna sinó per anar contra una llengua que consideren inferior. Aquestes famílies no busquen l'afirmació de la llengua castellana, el que volen és la negació de la catalana.

Estic convençut, que si la immersió fos totalment en anglès, deixant el català i castellà reduïts únicament a tres hores setmanals, el resultat d’una enquesta sobre immersió lingüística seria diferent. Una majoria dels que ara s’hi oposen donarien per bo l’ensenyament de totes les matèries en anglès. Seria interessant que en un proper estudi es formulés la pregunta.

No oblidem tampoc que quan es debatia el model educatiu entre escoles segregades o el de la immersió, es va optar per aquest últim per evitar discriminacions. Aquest sistema va ser avalat per moltes famílies castellanoparlants que veien perillar la igualtat d’oportunitats dels seus fills si s’implantava un sistema segregador. La realitat continua sent que l’únic contacte que tenen molts nois i noies amb el català és a l’escola. En molts entorns el castellà és present a l’hora del pati, als carrers, a les botigues i a les televisions i ràdios que sintonitzen a casa seva. Tots aquests nois i noies no tindrien l’oportunitat d'aprendre català si no fos per la immersió i en acabar l’escolaritat estarien en inferioritat de condicions i discriminats respecte als catalanoparlants.

Posats a reblar el clau dels seus arguments podrien demanar triar quines assignatures consideren prescindibles i fer un ensenyament a la carta.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada