Aquí està! Com que
em conec i sé que aquestes divagacions que he escrit s’acabaran perdent entre
els papers de casa, o desapareixeran a les entranyes del disc dur, he optat per
utilitzar el blog com si fos el meu núvol. Al cap i la fi, tenint en compte la quantitat
de lectors que tinc, la meva tieta i la meva mànager la Marisa, no cal patir
per les merescudes crítiques al meu “estil” literari.
De manera que inicio
la sèrie “Víctima de Grey” fruit de la meva decepció després de llegir “50
ombres d’en Grey” (no sé si n’heu sentit parlar) i comprovar amb un gran complex
d’inferioritat, que el tal Grey té una casa més gran que la meva, un cotxe més
gran que el meu, un compta corrent més gros que el meu i segurament també té
més grossa la… Millor deixar-ho córrer! Per
tant ell pot fer amb les dones, el que a
mi no se’m permetria (estic pensant a donar una volta amb helicòpter, mal
pensats!)
Està escrit en
castellà per respectar les converses mantingudes amb el meu amic Frederic (que
sí, que no sóc jo) que es trobava amb la mateixa situació que jo. Evidentment
hem decidit canviar noms i situacions, de manera que qualsevol semblança amb la
realitat es limita a l’episodi del 850 a la Meridiana i a la núvia del bar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada