Les gallines tenen
una estructura social jeràrquica i les que estan en un rang superior es
permeten picotejar a les que són inferiors i aquestes a les que es troben sota
seu. D’altra banda el gall dóna cops de bec a totes les gallines.
En el galliner de
l’educació succeeix una cosa semblant. Els professors universitaris culpen els professors
de batxillerat de la manca de preparació dels alumnes. Els de batxillerat
assenyalant els d’ESO i aquest als mestres de primària. Seguint la jerarquia arribem a la conclusió que
els culpables són els mestres de P3. I en aquest punt es presenta el gall en
forma de ministre, i sense saber de què va la cosa comença a donar picades de
bec a tort i a dret.
Tornem a fer la
cadena. Els de la universitat volen alumnes amb els continguts de primer de
carrera assolits. Els de batxillerat desitgen que els continguts que els hi
pertoca a ells impartir ja estiguin apresos. Els d’ESO els volen amb els deures
fets i els de P3 desconec com els pretenen. Jo sí que sé com els vull als
alumnes que rebo cada setembre: amb el nivell del curs anterior assolit. La
matèria del meu curs ja l’ensenyaré jo, perquè entre altres coses és la meva
feina i cobro per ella
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada