El fracàs escolar

dimecres, 5 juny de 2013

Sempre és bo millorar la formació dels professionals de qualsevol àmbit. Dit això, el que trobo molt preocupant és focalitzar el fracàs escolar en la suposada manca o desfasada preparació dels mestres i que per solucionar-ho la Consellera Rigau pretengui pujar la nota de tall per accedir als estudis de Magisteri.

Jo no vull que el mestre dels meus fills siguin un pou de saviesa, amb grans coneixements del medi natural, de matemàtiques o d’educació plàstica. Jo vull un professional que sigui capaç de formar i transmetre, i aquesta capacitat no la garanteix un gran expedient acadèmic.

Abans una de les poques maneres d’accedir al coneixement era la transmissió de la màxima quantitat d’informació a l’escola a través dels docents. Afortunadament en l’actualitat l’accés al saber és a l’abast de tothom mitjançant la xarxa. Ja no cal memoritzar el nombre atòmic de determinat element de la taula periòdica, ni aquell afluent de mala mort d’un riu secundari (independentment d’exercitar la memorització)

Amb el risc de ser enviat al tribunal de la Santa Inquisió per blasfemar, sembla que tot va encarat a formar (amb la LOMCE pel mig) personetes per poder participar en concursos televisius de cultureta general. I no dic que aquesta cultura no sigui important, al contrari, el que tinc dubtes és que en aquesta era 2.0 hagi de ser l’objectiu.