Mayoría silenciosa

dimarts, 17 setembre de 2013

 

Quin desvergonyiment el de la Sra. Soraya Sáenz de Santamaría i el d’altres dirigents del PP apel·lant a la  “mayoria silenciosa” per minimitzar el gran èxit de la convocatòria de la Via Catalana. I per atiar el foc s’hi sumen mitjans de comunicació, com el que dirigeix el Sr. Marhuenda,  on publica una fotografia amb dinou persones sostenint unes cartolines on es llegeix “mayoría silenciosa”  (La Razón) acompanyada d’un titular que alerta de la fractura social.

Quin desvergonyiment i quina manera tan poc digna de menysprear una gran mobilització ciutadana.

La marxa sobre  Washington, encapçalada per Martin Luther King amb el seu mític “I have a dream”, va congregar 300.000 persones. La majoria eran ciutadans afroamericans, que reclamaven una Llei de Drets Civils i una Llei del Dret al Vot. Seguint el raonament dels dirigents del PP arribem a la conclusió que la “mayoria silenciosa” d’afroamericans que no van assistir a la marxa no volien unes lleis que respectessin els seus drets

Després de la mort de Miguel Ángel Blanco, milions de persones van sortir al carrer per demanar la fi de la violència d’ETA. I centenars de milers ho van fer en altres ocasions (Tinent Coronel Blanco García,  Ernest Lluch, Hipercor, etc). Seguint el seu raonament la “mayoría silenciosa” que no es va manifestar estaria a favor del terrorisme.

L’atemptat islamista de l’11 M va fer sortir al carrer,  segons els mitjans, més d’11 milions de persones a tot España. La resta de ciutadans com a “mayoría silenciosa”, i seguint el seu raonament, no van rebutjar el terrorisme islamista.

I per seguir amb un exemple menys seriós, quan La Roja va guanyar el Mundial 2010, una “mayoría silenciosa” no va sortir al carrer per celebrar-ho, encara que segur que molts dels que estaven a casa es van alegrar amb la consecució del títol.

Però compte! Ara que hi penso! Després de les grans manifestacions  demanant la no intervenció militar a l’Irak, un altre govern del PP va escoltar a “la mayoria silenciosa” que no es va manifestar i va envair el país àrab. O potser a qui van escoltar va ser a Bush i a Blair?

Quan no hi ha arguments sempre queda el recurs del desvergonyiment.