No tinc cap prejudici sobre la culpabilitat o no de la Infanta
Cristina en el cas Noós, encara que sí que el tinc sobre la institució monàrquica.
Arran de la propera declaració de la Infanta davant els jutjats de Palma, el
ministre de Justícia ha manifestat que a parer seu s’hauria d’evitar la imatge
de la filla del Rei baixant la mediàtica rampa que porta a l’Audiència de Palma
“per evitar situacions de caràcter previ”. Li ha fet costat Esperanza Aguirre
dient que “la llei no imposa la pena del “paseillo”” Ambdues declaracions porten implícitament un reconeixement
de possibles judicis paral·lels, escarn públic, insults o mofa. Immediatament
tota l'oposició s’ha mostrat contraria a uns tractes de favor, opinió que jo
comparteixo. Ara bé posats a donar el mateix tracte d’igualtat a tots els
ciutadans crec s’hauria de girar la truita. Si baixar la rampa caminant suposa
un risc de dany físic i moral, qualsevol imputat hauria de poder evitar-ho i
estalviar-se el tràngol de la denigració
pública. I no només en aquest paviment inclinat, si no a totes les portes dels
jutjats on diàriament es viuen escenes més properes a l’Edat Mitjana quan es
passejava a la gent damunt dels lloms d’ases, per mostrar-los com a exemple als
seus conciutadans.
Tracte d’igualtat sí, però igualant les coses positives i
no les negatives.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada