dimarts, 18 de febrer del 2014

Retallades a l'educació (El Periódico)

El periódico, dijous 30 de gener de 2014



Aquesta és la carta que vaig escriure al Periódico. Van proposar canviar-li el format i publicar-la en forma d’entrevista

   Germans estudiant la mateixa etapa en el mateix centre, un d'ells amb el suport de les noves tecnologies amb l’ordinador parcialment subvencionat i l’altre ni ordenador ni noves tecnologies, augments de ràtio, suspensió dels desdoblaments i de les aules de reforç, manca de vetlladors, disminució de les dotacions per a materials, deteriorament de les instal·lacions… Aquestes i d’altres són, a l’institut dels meus fills, les conseqüències directes de les retallades. Les indirectes, les que afectaràn a la preparació dels alumnes, estan per arribar. Tot l’anterior no és cap exclusivitat ni novetat, de fet podria agafar l'opinió de qualsevol pare o mare fer un “copia i enganxa”, canviar el nom de l’escola o institut i el resultat seria el mateix, a no ser que és tractes d’un centre d’una zona sociològica i econòmicament desfavorida on els estralls són més importants.
   El problema s’agreujarà, en aquesta època d’ajustaments pressupostaris, amb la implantació de la LOMCE. Una llei que ha nascut morta, si els polítics de l’arc parlamentari compleixen la seva promesa de derogar-la quan el PP perdi la majoria absoluta, però mentre això no succeeix obligarà a l’administració a destinar-hi més de 186 milions d’euros (anàlisi de La Generalitat de Catalunya, febrer 2013) per tirar-la endavant. Diners que molt em temo hauran de sortir retallant d’altres llocs. Una llei que d’altra banda portarà a tancar moltes escoles privades i concertades que no podran assumir els costos per implantarla, provocant que molts mestres i professors passaran a augmentar les bosses de l’atur i centenars de nens hauran de ser reescolaritzats en centres de fora del seu entorn.

Andy Warhol deia que tothom té dret a quinze minuts de glòria. El meu temps va ser menor (a partir del minut 3:10 del vídeo) i de molt dubtosa glòria. Podria dir que estava tremolant de fred i seria veritat, però també ho seria si dic que els nervis van fer el seu paper. Després d’una primera “toma” en la que vaig mantenir el tipus, el motor d’un cotxe ho va esgarrar tot. A la segona se’m va entortolligar la llengua. En acabar la tercera no vaig voler temptar més a la sort i es va donar per bona.

 

Transcripció de l'entrevista:
 


 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada